I vindrá la mort i dirá el teu nom
vicent salvador
Hui 18 de juny estic trist: ha mort Saramago. I la tristesa per la seua pèrdua em fa recordar que al voltant del 1998 gràcies a Fabiola i a l’ ajuntament de Tavernes de la Valldigna vaig poder compartir amb ell una taula redona i unes hores de parlar de tot. Després en el seu nom anàrem Lluís Miquel, Juli Mira, Enric Murillo i jo a la Toscana a cantar l’ Ausiàs March, a la terra on principalment va escriure la seua poesia. I com deia el programa que feren aquells italians enamorats de la seua poesia: el gran poeta italià, nascut a Beniarjó- Gandia.
Hui em ve el seu record a la memòria. El de la seua persona bondadosa i dura. Demà i el que em quede de vida tindre amb mi els seus escrits, els seus pensaments dels que sempre he estat necessitat. Com deia l’Estellés agafe un ram de les teues paraules, Saramago, i aquesta nit les ficaré en aigua i demà floriran glorioses al meu cor per sempre.
Bon viatge per als guerrers que al seu poble són fidels…
Una besadeta Saramago.
Entrades (RSS)