PACO MUÑOZ

“…amor de palmera

amor de sèquia plena

de granotes i marjal…” Néstor Mont

L’ altra nit l’ Enric Lluch – el mestre meu- la Fina, la meua dona i jo acudírem a la Casa cantonera a Algemesí a escoltar el bon amic Néstor, que presentava un nou treball. Aparcar va ser difícil, així que deixàrem el cotxe prop d’ Alzira i, a peuet, ens encaminàrem cap al corralet on, de moment, l’ acollida va ser amable i amistosa. I gràcies a l’ habilitat de Fina, tinguérem cadira per a no estar de peu perquè allò estava de de gom a gom i, al carrer, els més esforçats i joves, simplement escoltaven. Pujà un amic de Néstor i quan t’ esperes aquelles paraules de sempre “..que vos puc dir jo/ tots sabeu millor que jo/ a mi m’ ha tocat…” ens sorprèn amb una presentació plena de poesia i tendresa. Jo mire a l’ Enric i mentalment li pregunte i em fa un gest com dient ja t’ ho explique. Impressionant. Vaig recordar del tio Xavero de Godelleta que, quan el predicador va pegar quatre rots abans del sermó, digué en veu alta i potent:

“Buen sermón tendremos hoy si el predicador no revienta”

Allò començà bé i anà a millor. Un Néstor molt madur i centrat (des de fa segles pense que és un cantautor profund i seriós) començà a desgranar, amb la guitarra a les mans, el seu treball i va omplir, com cantava el Sisa, “ tota la estança de colors i de perfums”. Acompanyat pel Pere Rodenas, al baix (era de cinc cordes?), tot i que, millor que acompanyat, diria que el duia dins dels seus bolquers de notes profundes i dolces… Quina cara de felicitat i amistat fa el Pere. Si el mires la cara mentre toca, tens mig concert assimilat. També, pel Pep Maravilla a la guitarra ficant les seues notes amb un tacte i un afecte perquè la veu del Néstor navegara a gust. I pel llaüt del Paco Lucas, “ahí es nà” que diuen els del cante hondo, sempre a punt per clavar-nos a tots mar endins cap a la Mediterrània, que no se si toca terme d’ Algemesí, però pel Xúquer de segur que s’hi arriba. I Grècia, Egipte, Mallorca, Còrsega, Eivissa petita…ballaren amb nosaltres.

Quina joia! Quin gust estar allí… Com escriu el bon amic Josep Vicent Frechina a la carpeta del CD. –preciós el disseny – “ Al capdavall, estimar de debó la terra d´u és estimar tota la terra. Aquest és el convit de Néstor Mont i Amor de terra i a usades que ens en sentim partícips! “

En eixir l’ Enric em diu que la Fina i la meua dona han anat a comprar el CD i a demanar una signatura. Enric només em diu “gràcies per haver-lo convidat” i jo “gràcies per haver-me acompanyat”.

Al llibre de la Història que porte al cor aquesta nit té un lloc privilegiat. Gràcies Néstor!

Paco Muñoz

Aquesta entrada va ser enviada el divendres, setembre 3rd, 2010 a les 13:49 i està classificada dins de General Pots seguir els comentaris a aquesta entrada a través del feed RSS 2.0 Pots deixar un comentari o retroenllaçar des del teu blog.