PACO MUÑOZ

( Carta oberta a TONI MESTRE)

Toni: només dir-te que allò que tu escrigueres i que

i qu jo he cantat durant tants anys ha passat.

“Sempre ens han guanyat la guerra

els anomenats "cristians"

als altres, ja ens diguen moros,

jornalers o assalariats.

Tinc ganes de fer Història

i escriure-la en valencià;

una Història on els vençuts

de tants segles guanyaran. “

No se si t’ho creuràs. Però sí, és allò que escrivia Antonio Machado

“Al olmo viejo, hendido por el rayo

y en su mitad podrido,

con las lluvias de abril y el sol de mayo

algunas hojas verdes le han salido.”

Encara ho podré vore. Sóc feliç. Ja veus que em conforme amb poc. El Miquel Martí Pol m’ ho recorda:

“Hi hagué una primavera inesperada

i la gent de la vall, rejovenida,

cantava tot tornant a casa seua

i guarnia finestres i balcons

amb les flors acabades de collir.

L’ aire era net i la passió hi creixia

amb un provocatiu entusiasme.”

Quina nova primavera, ampla i llarga, estesa pels quatre racons del País!

El meu desig és que no llancem a perdre tantes esperances i tants somnis, perquè mai més siga menester preguntar Què vos passa valencians?

Toni, de la meua part els ho contes a l’ Ovidi, al Fuster- ja ho sabrà, de segur- a l’ Estellés, al Lleonard…, a tots els amics que, al teu costat, se sentiran ben contents.

Imagina’t: podré dir País Valencià sense que em passe res. Quina meravella!

Una besadeta per a tots

Paco Muñoz

Publicat al Levante 25 / juny / 2015

Estic acabant un nou CD que es dirà AMICS POETES i m’ agradaria dir-vos que en la web de l’ Enric Murillo ja podeu escoltar tres cançons. A mida que anem acabant les altres Enric anirà penjant-les i les podreu escoltar.

http://www.mfactorymusic.com

( En la mateixa web, dins de la imatge " Cor del Mediterrani ", podeu sentir algunes altres de les meues cançons )

Es una bona manera de celebrar que ja tinc 75 anys. En poc temps també acabaré un projecte de cançons per als xiquets que em fa molta il·lusió.
Enguany, com tots els anys des de fa més de vint, cantaré a Almussafes per a xiquets i xiquetes el diumenge de Pasqua.    
Paco Muñoz

Érase de un marinero

que hizo un jardín junto al mar

y se metió a jardinero.

Estaba el jardín en flor

y el marinero se fue

por esos mares de Dios

A. Machado

Ha mort Narcís. La esquela afegia bateria. I era ben cert. Tocava la bateria. Narcís era el músic que, durant molt anys, vosaltres, milers i milers de xiquets i de xiquetes del meu País, heu vist darrere de mi tocant la bateria. Sempre atent a les meues equivocacions i a les vostres frenades i acceleracions. Gràcies al seu ritme mai no es va produir cap descarrilament del Tren de Carcaixent, i el vell Tramvia de Catarroja arribà sempre a bon port, això sí, sense massa puntualitat. Quantes vegades, xiquets i xiquetes del meu País, heu cantat al ritme que marcava Narcís, el Serra de Mariola! Era un home bo i sacrificat el Narcís. Mireu si ho era que mai de la vida protestà per sentir-se quasi invisible, tapat per la meua ampul·losa humanitat. Sí. Era un home bo que es feia d’estimar, que sempre donava les gràcies en acabar una actuació quan havia de ser jo qui havia de donar-li-les. Sí. Era un home bo perquè sempre estava a punt, disposat, sense mirar massa allò que la gent anomena “la part econòmica”. Hem perdut un amic, xiquets i xiquetes, però sempre romandrà en la nostra memòria i ens acompanyarà, invisible com sempre, entre els plecs dels escenaris.

Amic Narcís: saps que Begonya, la teua esposa, comptarà per sempre amb el nostre afecte, amb la nostra amistat, amb la nostra estima. I saps també que, des d’on habites, segurament entre les ones dels mars del mariner que es féu jardiner de Machado, et tindrem sempre present. I saps també que, des de la teua invisibilitat romandràs sempre atent, marcant al ritme de la meua veu i de les veus dels xiquets i de les xiquetes del nostre estimat País.

Gràcies per tot el que has fet, amic, i per tot el que, des dels nostres records, encara faràs.

Paco Muñoz, cantador

El concert programat per al dia 16 d’abril al Paraninf dela Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, queda aplaçat per les raons que podeu suposar: el mateix dia, els valencians hem de fer pinya i manifestar-nos, amb la gent amb quatre dits d’entrellat, per tal d’exigir, d’una manera clara i rotunda, el nostre dret a rebre la TV3. Aixi doncs, he considerat que és el meu deure com a valencià i com a persona, recolzar la manifestació programada a València i, posteriorment, assistir al concert del Lluís Llach.