Dones Progressistes premia el compromiso con los derechos de la mujer
El escritor Alfons Cervera, entre los galardonados, por su compromiso con la memoria histórica
LEVANTE-EMV 24/03/2010 VALENCIA
"El escritor -colaborador de Levante-EMV- Alfons Cervera; la periodista Marta Nebot; las autoras de La Cenicienta que no quería comer perdices, Nunila López y Miriam Cameros; la religiosa del Casal de la Pau María Procesa Cutillas y la Escola de Ciutadania en Femení María Moliner recibieron ayer los premios Dones Progressistes 2010."
Sé que al meu amic Alfons li ha agradat de debò el premi que li han lliurat les dones independents que lluiten per millorar la seua situació i, lògicament, la de la societat. Sé que, quan la Rosa Solbes li va lliurar el premi, el va qualificar de “un-una de les nostres”. I crec que per a l’Alfons va ser una experiència inoblidable.
També jo vaig notar una immensa alegria i un immens orgull pel fet de considerar-me amic teu, Alfons. Ja fa anys – segles, com diria l’Estellés– que ens coneixem i “t’ he conegut sempre igual com ara”, que canta Raimon. Ja veus, ara i ací, se m’amunteguen uns records plens de nostàlgia. Moltíssims records. Em ve a la memòria, per exemple, aquell homenatge a Miguel Hernández, a Pedralba, una mena de record-somni en aquells anys durs i difícils abans de la mort de Franco. I la imatge d’aquell amic teu plorant mentre ressonava “Andaluces de Jaén” amb veu trencada. I la imatge de l’Elios, actuant de banda sonora, entre instruments i amplificadors que tan sols Déu sap com aparegueren. I després, Alfons, al bar, furtant-li a la vida un espai de llibertat impagable.
Em comentares que buscaves els camins dels poetes, que tractaves d’expressar mitjançant les paraules tot allò que senties, tot allò que volies compartir. I segellàrem una amistat que m’ ha acompanyat sempre al prop i que espere que dure fins que se’ns esfume la vida entre els plecs de l’aire. Per tu, Alfons, he fet de tot. Des d’un recital davall d’una garrofera perquè ens l’ havien prohibit al teatre fins a afixar cartells del PSP de Tierno Galvan, un partit que tan sols tenia un militant al teu poble i, per això, hagueren d’ajudar-nos la gent del PC…. Home Alfons, si em vares fer cantar amb Elios a l’ església de Pedralba el dia de la teua boda! 
.
Per la teua banda, sempre has estat a l’ombra, al meu costat, treballant de negre junt amb al Toni Mestre i l’ Enric Lluch, tot un equip de luxe.
Vull considerar-me, amic, almenys un poc, com a partícep d’aquest premi perquè, cada vegada que m’has demanat alguna cosa, ni tan sols he dubtat un segon. Sempre t’he dit que sí; exactament, la mateixa resposta que tu sempre m’has donat. En això, crec, radica bona part de l’autèntica amistat. I també, en allò de l’alegria compartida. És per això que vull, desitge, que la resta dels meus amics sàpiguen que em sent alegre amb la teua alegria. Sí, sí, Alfons, ben bé saps que un caramelet, un reconeixement, sempre va bé i certifica, d’alguna manera, que allò que has fet, ha servit per a alguna cosa.
I per afalagar-te una miqueta més et contaré que cada dilluns, quan entre pel matí al Bar Palermo de Real, m’ esperen alguns llauradors o treballadors de la Ford per a dir-me la seua respecte al que escrius cada diumenge al Levante, perquè com diu un d’ells, l’Edu “el que escriu l’ Alfons s’ entén i, a més, és veritat”. Clar que sí, Alfons. La veritat. Clar que sí. La veritat sempre per davant. I en això, Alfons, ets un autèntic mestre.
L’enhorabona des del lloc on naixen i niuen els millors sentiments, amic.
Entrades (RSS)