El passat 3 de juliol — quasi a la mateixa hora que jugava la “roja”— un servidor, roig de tota la vida i mal vist per ser-ho, li guanyava a la “roja” i omplia el Claustre de la Universitat del carrer de la Nau/Comèdies, en un recital dins de les serenates al Claustre 2010.
Aquell claustre era uns dels meus llocs preferits quan, de xiquet, jugava al meu carrer de Llibrers. La Rita Barberà d’aquells temps va assolar les nostres cases, no em sabut mai per què. Feren unes finques noves molt altes i amb pisos per als rics i a nosaltres ens expulsaren als afores de València sense cap indemnització. Eren els “amos del corral i del carrer” i continuen sent-ho, i els del Cabanyal ben bé que ho saben.
Amb el claustre ple d’ amics meus i amb l’ajut de les meues cançons vaig poder fer aquell recital suspès des de feia tres anys per la meua mala salut de ferro. Tot va anar molt bé i em vaig quedar a gust. La col·laboració dels músics i dels tècnics i el fet de tindre la gent de la part ho fa tot més fàcil. Gràcies a tots i d’una manera especial al nou equip de govern de la Universitat per recuperar el recital.
Entrades (RSS)