Comence el meu blog inevitablement amb un record al meu amic Lleonard Giner, el patriarca de Carraixet, perquè acabe d’ editar un CD preciós que és diu LA DENTETA DE LLET, i el canten els teus nets Lleonard. I hui, sense cap nostalgia ni pena, amb molta alegria et recorde i t’ imagine on sigues comentant-li a l’ Ovidi i al Fuster lo pagat que estàs per aquest nou treball de la teua familia.
Recorde que el dia del teu soterrament et llegia jo aquestes paraules: “…dos dies abans de la teua operació, quan il·lusionat com sempre tingueres forces per vindre a Altea a escoltar cantar a la teua Mari, el vaig preguntar per la teua malaltia
- Com estàs Lleonard?
I em contestares
- Afanyat a acabar el teu disc que darrere va el nostre.”
El que no em digueres era que a la recàmara ja estàveu gestant aquesta menuda meravella dels teus nets. Quina frescor. Quina bufada d’ aire fresc. Jo estava preparant aquests dies els meus papers- als meu 71 anys- per jubilar-me i deixar de pagar a la Seguritat social i tindre els medicaments (una fotrecada cada dia) gratuïts i, fins i tot, una miserable pagueta d’ autònom però després de replegar el CD signat per la Carme i Joana he reviscolat i m’ he dit que no m’ anava a deixar guanyar per tu Lleonard.
El vaig dir aquell dia trist : “Junts Lleonard ne’ n passat de grosses però tu al més mínim resquit d’ esperança ja estaves al telèfon
- Paco, ara han posat – i em dies un nom- que eixe si que ens ajudarà…
I lo bo teu és que t’ ho tornaves a creure i tornaves a començar de nou”
Doncs mira Lleonard que el faig cas i seguiré vivint treballant per un país que tu i jo sempre ens hem estimant per damunt inclòs de la mort.
Entrades (RSS)